La creació de representants de diverses entitats de l’economia social i solidària i la implicació dels clients com a socis, vies per defugir de les pantalles
Economia social i solidària, Focus, #14 Bretxa digital
Fragment del article:
https://www.elcugatenc.cat/noticia/94179/la-banca-etica-davant-del-repte-de-la-bretxa-digital
CoopHalal (88,1% a l’escàner) es diferencia de la resta d’entitats per ser una cooperativa de serveis financers islàmics, el que a la pràctica principalment suposa que els seus préstecs no tenen tipus d’interès i es basen en l’estalvi. Najia Lotfi, presidenta de CoopHalal, ho exemplifica en el cas de la compra d’un taxi: “Una persona ens demana diners i comprem el taxi a mitges. Nosaltres som copropietaris i rebem la meitat dels beneficis de l’explotació de l’activitat. Posteriorment el beneficiari compra la nostra part de manera que durant un temps tenim un ingrés per l’activitat i després per la compra. Amb això ens entren uns diners que ens serveixen per a un fons de garantia i per pagar l’estructura de la cooperativa. El restant es distribueix entre els socis a mode d’estalvi”. L’exemple no és en va. La majoria d’operacions són per la compra de taxis, locals i habitatges.
Sobre la bretxa digital, Lotfi diu que tenen una oficina a Barcelona amb sis treballadores que també fan atenció telefònica. Alhora, disposen d’un departament d’informàtica format per socis voluntaris. Encara lluny del creixement dels bancs islàmics d’Anglaterra, CoopHalal troba dificultats també dins de l’àmbit informàtic ja que els programes de comptabilitat no estan dissenyats per a operacions sense tipus d’interès, de manera que han de crear-ne d’específics o adaptar els existents. “Fem finances més que ètiques, fem finances islàmiques que pretenen crear llocs de treball i projectes tangibles a l’economia real”, defensa la presidenta.
